La seva tenacitat i ganes de tornar a navegar van fer que es replantejesin l'estratègia tot incorporant a l'empresa a un experimentat capità que portés les regnes del projecte per arribar a bon port. Però les dificultats es van presentar mar endins. Allà calia desafiar unes onades entorn al 7b/7b+. El capità, observat amb admiració per la seva tripulació, en plena lluita i a punt de sortir de les darreres onades que li portaven a unes aigües més calmoses, va caure per babor... els mariners entre la sorpresa i l'angoixa van recuperar el que quedava del seu lider i, en veure que anaven a la deriva, és van encomanar a Zeus, deu del cel, que va fer acte de presència en forma d'un sorollós aparell metàl·lic que oscilava en un equilibri precari per sobre dels seus caps. Del ventre groc d'aquella figura mitològica va sortir una criatura extranya, plena de pels i d'un aspecte prou rústic...
Així va ser com aquell extrany personatge s'endugué al nostre capità per presentar-lo davant l'assemblea ordanària de curanderos que es feia tots els divendres abans del partit de futbol del vespre. Diu la llegenda que aquell capità va tenir el seu càstic per les continuades mostres de canivalisme animal impròpies pel temps en el que li va tocar viure.
Tot i així encara corre la veu, entre marmotes, faisans i ratolins de muntanya, que el capità encara es viu i que el seu esperit espera pacientment rere un arbre que algun animaló se li posi a l'abast de la seva extraordinària punteria.
Aneu alerta, bestioles, aneu alerta....!!!!
imatges del moment de levitació del Capità Vilella i de la desolació dels seus deixebles... que et recuperis aviat capità!!!!
riki
